7
Cada soroll en la nit es fa tèrbol quan les cuixes freguen humides en el llit del riu. Escoltes tímid i caus en el desencís de la soledat. I ella escolta el teu silenci entre el seus llavis, baixa l’esguard i et veu, agenollat, amb les papil·les agres i les pupil·les distorsionades. I somriu amb la boca plena de dents carnívores.
8
Durant el dia amaga els pits sota el caixmir. Els mugrons durs. La pell eriçada per la suavitat del teixit. A la nit, encara, durs sota l’escomesa de la llengua làbil.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada