1
No hi ha opció millor que deixar de creure en la paraula escrita, si alguna vegada hi has posat l’esperança.
Tampoc no cal invertir temps en esforços fonètics.
La paraula mentida és mentida i qualsevol altra afirmació ho nega.
2
Potes de puça, invisibles judicis banals i llums tènues restallant en les pupil·les. Així era cada dia, asseguda rera els vidres de l’hivernacle, contemplant de vegades, alçant l’esguard del llibre de la McCullers, la rosada humitejant el nervi de les fulles, l’aigua condensada caient amb la frescor de la matinada recent.
Així era cada dia, tot i la recança de la llengua. Ni la paraula amb la semàntica més profunda pot substituir una mirada.
3
Res, només les fulles de raïm i la respiració d’un infant adormit. Pàmpols i el ràpid bategar d’un cor menut.
4
Ni els homes ensumen la divinitat ni els arbres són eterns.
5
Un instant a la bugaderia. Trec els llençols de la bossa de tela biodegradable que em fa més honest. La fortor d’uns calçotets oblidats al fons em recorda Bukowski (va tractar de besar-la de nou i ho va aconseguir. N’era horrorós. Edna va llançar amunt el genoll. Li va encalçar de ple. Ell s’endugué les mans a les seues parts i caigué en terra), Kerouac (I Dean i jo, esparracats i bruts com si haguèrem viscut en un verteder, ens abaixàrem del bus a Detroit. Decidírem fer nit en uns dels cinemes de sessió contínua del barri xinés. Feia massa fred per passar la nit en un parc), tal vegada Panero (No se si oruga o vida / repugnante como la vida / como el reptil que es el hombre / que se desliza por medio de la página / llamando como un hijo al excremento). I estic totalment segur de mai no haver conegut cap dels tres. Una mentida més a càrrec de la tipografia.
6
En Charing Cross ja no hi ha execucions.
7
FRAGILITAT DE L’ORQUÍDIA 1
M’han diagnosticat un tumor al cervell. Avança la neumònia de l’àvia. Tens la cara pintada de vermell. Sona l’avisador de fugida del gas. S’encén el llum, els frens han fet fugida. Aquell camió se’ns ve a sobre. Mire per la finestra i veig el fum brollar del motor de l’ala esquerra.
8
Doneu llum als hipòcrites perquè siga més fàcil el seu extermini.
9
És missió dels malparits estar per damunt del be i del mal. Els ha estat encomanada aquesta tasca ingrata.
10
No m’importa un brot la melodia. Només m’exalte amb el ritme. Bum, bum, bum i el somriure. L’única diferència entre un bon baterista blanc de jazz i un de negre, és que aquest darrer sempre somriu, sempre.
11
Guiar amb ma de ferro cada pas enrere i amb un somriure deslletar l’esperança i donar-li de menjar paneroles perquè conega l’esdevenidor.
No hi ha opció millor que deixar de creure en la paraula escrita, si alguna vegada hi has posat l’esperança.
Tampoc no cal invertir temps en esforços fonètics.
La paraula mentida és mentida i qualsevol altra afirmació ho nega.
2
Potes de puça, invisibles judicis banals i llums tènues restallant en les pupil·les. Així era cada dia, asseguda rera els vidres de l’hivernacle, contemplant de vegades, alçant l’esguard del llibre de la McCullers, la rosada humitejant el nervi de les fulles, l’aigua condensada caient amb la frescor de la matinada recent.
Així era cada dia, tot i la recança de la llengua. Ni la paraula amb la semàntica més profunda pot substituir una mirada.
3
Res, només les fulles de raïm i la respiració d’un infant adormit. Pàmpols i el ràpid bategar d’un cor menut.
4
Ni els homes ensumen la divinitat ni els arbres són eterns.
5
Un instant a la bugaderia. Trec els llençols de la bossa de tela biodegradable que em fa més honest. La fortor d’uns calçotets oblidats al fons em recorda Bukowski (va tractar de besar-la de nou i ho va aconseguir. N’era horrorós. Edna va llançar amunt el genoll. Li va encalçar de ple. Ell s’endugué les mans a les seues parts i caigué en terra), Kerouac (I Dean i jo, esparracats i bruts com si haguèrem viscut en un verteder, ens abaixàrem del bus a Detroit. Decidírem fer nit en uns dels cinemes de sessió contínua del barri xinés. Feia massa fred per passar la nit en un parc), tal vegada Panero (No se si oruga o vida / repugnante como la vida / como el reptil que es el hombre / que se desliza por medio de la página / llamando como un hijo al excremento). I estic totalment segur de mai no haver conegut cap dels tres. Una mentida més a càrrec de la tipografia.
6
En Charing Cross ja no hi ha execucions.
7
FRAGILITAT DE L’ORQUÍDIA 1
M’han diagnosticat un tumor al cervell. Avança la neumònia de l’àvia. Tens la cara pintada de vermell. Sona l’avisador de fugida del gas. S’encén el llum, els frens han fet fugida. Aquell camió se’ns ve a sobre. Mire per la finestra i veig el fum brollar del motor de l’ala esquerra.
8
Doneu llum als hipòcrites perquè siga més fàcil el seu extermini.
9
És missió dels malparits estar per damunt del be i del mal. Els ha estat encomanada aquesta tasca ingrata.
10
No m’importa un brot la melodia. Només m’exalte amb el ritme. Bum, bum, bum i el somriure. L’única diferència entre un bon baterista blanc de jazz i un de negre, és que aquest darrer sempre somriu, sempre.
11
Guiar amb ma de ferro cada pas enrere i amb un somriure deslletar l’esperança i donar-li de menjar paneroles perquè conega l’esdevenidor.
