20.4.08

SARCÒFAGS & SUDARIS

1

No hi ha opció millor que deixar de creure en la paraula escrita, si alguna vegada hi has posat l’esperança.
Tampoc no cal invertir temps en esforços fonètics.
La paraula mentida és mentida i qualsevol altra afirmació ho nega.


2

Potes de puça, invisibles judicis banals i llums tènues restallant en les pupil·les. Així era cada dia, asseguda rera els vidres de l’hivernacle, contemplant de vegades, alçant l’esguard del llibre de la McCullers, la rosada humitejant el nervi de les fulles, l’aigua condensada caient amb la frescor de la matinada recent.
Així era cada dia, tot i la recança de la llengua. Ni la paraula amb la semàntica més profunda pot substituir una mirada.


3

Res, només les fulles de raïm i la respiració d’un infant adormit. Pàmpols i el ràpid bategar d’un cor menut.


4

Ni els homes ensumen la divinitat ni els arbres són eterns.


5

Un instant a la bugaderia. Trec els llençols de la bossa de tela biodegradable que em fa més honest. La fortor d’uns calçotets oblidats al fons em recorda Bukowski (va tractar de besar-la de nou i ho va aconseguir. N’era horrorós. Edna va llançar amunt el genoll. Li va encalçar de ple. Ell s’endugué les mans a les seues parts i caigué en terra), Kerouac (I Dean i jo, esparracats i bruts com si haguèrem viscut en un verteder, ens abaixàrem del bus a Detroit. Decidírem fer nit en uns dels cinemes de sessió contínua del barri xinés. Feia massa fred per passar la nit en un parc), tal vegada Panero (No se si oruga o vida / repugnante como la vida / como el reptil que es el hombre / que se desliza por medio de la página / llamando como un hijo al excremento). I estic totalment segur de mai no haver conegut cap dels tres. Una mentida més a càrrec de la tipografia.


6

En Charing Cross ja no hi ha execucions.


7

FRAGILITAT DE L’ORQUÍDIA 1

M’han diagnosticat un tumor al cervell. Avança la neumònia de l’àvia. Tens la cara pintada de vermell. Sona l’avisador de fugida del gas. S’encén el llum, els frens han fet fugida. Aquell camió se’ns ve a sobre. Mire per la finestra i veig el fum brollar del motor de l’ala esquerra.


8

Doneu llum als hipòcrites perquè siga més fàcil el seu extermini.


9

És missió dels malparits estar per damunt del be i del mal. Els ha estat encomanada aquesta tasca ingrata.


10

No m’importa un brot la melodia. Només m’exalte amb el ritme. Bum, bum, bum i el somriure. L’única diferència entre un bon baterista blanc de jazz i un de negre, és que aquest darrer sempre somriu, sempre.


11

Guiar amb ma de ferro cada pas enrere i amb un somriure deslletar l’esperança i donar-li de menjar paneroles perquè conega l’esdevenidor.

7.4.08

pPORNOGRAFIA ePIGRAMÀTICA

7

Cada soroll en la nit es fa tèrbol quan les cuixes freguen humides en el llit del riu. Escoltes tímid i caus en el desencís de la soledat. I ella escolta el teu silenci entre el seus llavis, baixa l’esguard i et veu, agenollat, amb les papil·les agres i les pupil·les distorsionades. I somriu amb la boca plena de dents carnívores.

8
Durant el dia amaga els pits sota el caixmir. Els mugrons durs. La pell eriçada per la suavitat del teixit. A la nit, encara, durs sota l’escomesa de la llengua làbil.

3.3.08

COLLIGE VIRGO ROSAS

INVENTARI

El melic de dona:
centre exacte de la circumferència,
al voltant, simètrics:
la pell bruna dels pits,
la fermesa suau de les espatlles,
la incontinència dels braços,
la llargària d’una esquena terra,
el final de natges tendres,
malucs de cérvola,
bessons molsuts,
les columnes de Penelopea,
la febre volcànica de l’entrecuix:
nafra, deu, doll, font de femella.
La lluentor dels seus trets
i entre les temples, un perill:
la saviesa.





PETITA HISTÒRIA D’UN CUL

Temps era temps hi va haver un cul.
Un cul de veritat, no pas una paràbola,
ni la consumació d’un somni,
un veritable cul de paper.
Moltes discussions instruïdes al voltant
de la seua finalitat,
més d’un dubte sobre el seu origen,
un general somriure d’acceptació,
ulls que regalimaven vidres sense dolor
a causa de la pell de gall del promontori.
Més tard, va desaparèixer la il·lusió,
i amb ella el paner
va anar florint-se a les parets.
Jo l’he conservat,
i en sé de més arxivers del risc,
el risc de patir la malaltia de l’optimisme.
Perquè un cul és sempre un cul.





SIL·LOGISME TÀCTIL

Imagina
que
tens
una sina
i
damunt
la sina
una mà.
Imagina
que
tens
una mà
i
sota
la mà
una sina.
L’embolic
de
la sina
la mà
i
l’imagina
a
tot
anar
faria
un poema
i
ací
ni
tan
sols
s’estima/s’esbrina
una rima/un problema.


PASSEJAR EN GROC

Puja el fum de les finestres per damunt de la muntanya.
Un sòlid fum de cendres grogues.
Riuen les meues dents en les genives.
És l’efecte de l’alcohol:
Gots d’absenta,
Socarrades entradetes de la nit.
Espere la meua oportunitat de veure’t,
De mastegar la dolçor dels teus pits.
I és per això que passege despullat per davant
de les finestres.





EL CAÇADOR CAÇAT

D’aquesta vegada que vàrem nodrir
l’olifant
recorde, especialment,
la suor quan escampava pel front
dels caçadors.
És un record aspre, de somiatruites potser,
subordinat al meu sedentari tarannà
que em demana explicacions
per a tot allò que no siga foradar
les parts toves dels meus amors.





DILUVI

Insistir constantment en el trànsit,
una vegada i una altra influir en el fluid de l’aigua embassada.
O nedar cap a casa sotmés a la inclemència,
gaudint amb els hàbits humits,
fins que l’os ressentit per la meua gosadia
m’ofegue abans d’arribar a les teues natges desertes.





“L’IMPORTANT ÉS PARTICIPAR”

Sense cap inconvenient
arrodonisc les teues natges albercoc
penedint-me després d’un gest
antisportiu
com no demanar-te permís.
Em correspons amb una mirada assassina,
una galtada a l’aire
i un tendre estrenyiment de collons.
És la correspondència del despropòsit.
Després venen
els enfonsaments a l’escot
la mesura científica del cul
ja saps
carregar les distàncies
delimitar l’espai de seducció
el niu de talp per al despullament
i, com no,
la petita marca de dents
que duré per sempre
al costat esquerre del meu penis.




CRIM DE SUCRE

imagine,
a vegades,
un envoltori fosc i líquid
enbolcallant la casa d’estiu
on fèiem amor i amors
certs fantasmes electius
i jo.
llavors,
esbrinant el soroll tèrbol
de les ànimes sexuades femella,
relliscava del teulat
sobre els seus llençols magenta
i esdevenia caçador violant
del més enllà.
encara em tentinegen els testicles amb el record de la seua venjança.

7.2.08

pORNOGRAFIA ePIGRAMÀTICA

1

Un dia que l’arbre amagava la cuixa sota el fullam espés, la nina de figa tendra va veure un pop volador a l’alçada del seu melic, just a tocar de la depilació púbica. No es va espantar. L’agafà amb les seues mans d’experta guixaire i l’enlairà con si fos un colom.


2

La mentida, cada dia, fa volar la imaginació torbada cap a l’alçada exacta dels muscles nus. Despullada i fèrtil, buida amb les dents de nata l’ànima golafre de l’arbre sec.


3

Ací ens dòna el perfum l’olor càndida que el taronger escampa entre les cuixes. I olorem embriagats al ritme del dit juganer, introduint-se suau dins la vulva suorosa de plaer.


4

Magnífic. Insustituible mirada de calma torbada. Dues gotes de llum acompanyen la invitació al repós entre les mamelles blanquinoses de la seua joventut. I, muts, baixem la mirada un instant, agafant forces per rebre l’escomesa de la seua maternitat futura.


5

Despulla’m. Els llibres ja s’han cremat i el carrer no tornarà a fumejar, no queda res per cremar. Les fulles tendres s’amaguen als magatzems i la llum de les idees s’ha fos a dins de la seua bombeta de fil d’Aram. Toca’m, inverteix els pols del plaer.


6

Des del tou tendre sobre el tendó d'Aquil·les, puja la meua tortuga lenta i lenta recorre el camí cap a les natges.